Agrovoltaica, la combinació perfecta per al veritable boom de l’energia solar

Peter Karam, Director d’Operacions de BNZ, analitza el potencial sobre la agrovoltaica en el seu article publicat en PV Magazine.

L’agricultura i la ramaderia van sorgir fa 10.000 anys en un moment revolucionari de la història. Ara, en un nou context de revolució tecnològica, l’agricultura i la ramaderia poden tornar a ser claus per a accelerar el progrés de la humanitat cap a la sostenibilitat mediambiental. No parlem de reinventar processos i sistemes de conreu o de cria d’animals, sinó de com un ús intel·ligent i eficaç de les mateixes pot ajudar a catapultar les energies renovables a tot el món.

Vaclav Smil, científic i analista expert en desenvolupament humà i energia, ja relacionava aquests conceptes fa uns anys quan va apuntar en la seva reflexió ‘Science, energy, ethics, and civilization’: “Les societats humanes sempre han estat limitades pels ritmes en els quals han estat capaços d’aprofitar la radiació solar i les seves transformacions terrestres. La producció d’aliments i combustibles estava limitada per les baixes eficiències inherents de la fotosíntesi, així com per l’inadequat subministrament de nutrients per a les plantes. Com a resultat, el rendiment mitjà dels cultius es va mantenir baix durant mil·lennis, produint fams recurrents i desnutrició crònica”.

Aquesta frase ens ajuda a entendre la història de la civilització i el nostre futur, sobretot davant un canvi total sobre la manera d’entendre els recursos naturals i l’esdevenir del planeta. Sembla que, ara que tots som conscients de la necessitat d’apostar per les energies renovables, ha arribat l’hora de fer un pas més. I una de les principals renovables és la solar fotovoltaica, una font d’energia neta però que comporta algunes malinterpretaciones per la seva alta ocupació de superfície. Això es posa de manifest, per exemple, a través de l’aparició de moviments conservacionistes contraris a aquesta energia neta.

En aquest context, emergeix el fenomen de l’agrovoltaica, que busca la màxima sinergia entre l’energia fotovoltaica i l’agricultura mitjançant la instal·lació de panells solars en terrenys agrícoles, o més recentment, agricultura en terrenys fotovoltaics. Aquesta alternativa es posiciona com un dels referents per a fer més sostenible un sector clau per a la lluita contra el canvi climàtic, alhora que ofereix la possibilitat d’aconseguir usos i rendibilitats addicionals a uns actius com són les terres on se situen els projectes, més enllà de la pròpia generació d’energia solar.

Si anem als inicis d’aquesta tendència al Sud d’Europa, ja en 2013 es van començar a veure alguns pioners que combinaven l’ús del terreny per a instal·lar plaques fotovoltaiques i destinar també la terra per al seu ús original: la proliferació de fauna i flora. Llavors ningú pronunciava el concepte agrovoltaic, que a poc a poc s’ha anat fent més present en tots els projectes.

L’objectiu de compartir espai és optimitzar l’ús del sòl i generar beneficis com la preservació de la biodiversitat, la convivència de les activitats agrícoles i ramaderes en zones on s’han construït plantes fotovoltaiques, i la millora de la productivitat agrícola. En aquest sentit, una cosa molt rellevant a assenyalar és que en l’inici de la agovoltaica no hi havia normatives que establissin aquest tipus de bones pràctiques, sinó que eren els propis productors d’energia els qui decidien combinar aquestes dues activitats, tant per a reduir les emissions de carboni a l’atmosfera com per a beneficiar a l’agricultura i la ramaderia local.

A nivell administratiu, inicialment s’havia de complir amb alguns requisits, però no a nivell de sostenibilitat mediambiental en sentit ampli, sinó a únicament nivell paisatgístic: per exemple, amb la instal·lació de pantalles vegetals per a amagar les plaques. Quan van començar les activitats de compaginació ambiental va ser per proactivitat, ja que l’obligació d’implementar beneficis locals lligats a la producció d’energia solar va arribar sobre 2019 en la majoria de països del Sud d’Europa amb l’objectiu d’alinear a tots els actors.

En uns inicis, la conversa avançava senzillament entre els productors i agricultors o pastors de la zona. Per exemple, entre totes dues parts s’arribava a un acord per a aconseguir que les ovelles pasturessin pacíficament per les instal·lacions del projecte solar. La planta fotovoltaica es beneficiava de comptar amb una herba, neta de productes químics, arran de terra gràcies a que les ovelles actuen com a desbrossament natural i amb la satisfacció d’haver ajudat a un pastor local, sense objectiu d’aprovació pública. No obstant això, ara aquest fenomen ha evolucionat cap a dissenys específics de plantes fotovoltaiques adaptades a qualsevol tipus d’aquestes activitats agropecuàries. La dada el demostra, ja que en 2020 es van instal·lar més de 2,8GW d’agrovoltaica en el món, segons un informe publicat per Fraunhofer Institute.

En l’actualitat, l’evolució d’aquesta implicació del medi ambient també té en compte l’apicultura, el cultiu de vinyes per a produir vi, la plantació de lavanda, romaní i altres plantes aromàtiques i medicinals, així com la sembra d’oliveres, sempre tenint en compte les característiques del terreny i de la climatologia de cada territori. Tot això és el que valorem des de BNZ en cada projecte nou, per a adaptar-nos el màxim possible a les necessitats de la comunitat local i del seu medi ambient.

En aquests moments, a més de comptar amb algunes directrius locals sobre com fer costat al territori, des de la majoria de productors d’energia independents volem complir amb les directrius ESG fixades per les Nacions Unides. Això suposa una generalització d’aquesta mena de bones pràctiques que són un deure per a qualsevol tipus de projecte que des de BNZ realitzem a Espanya, Itàlia i Portugal.

Tot i que qualsevol empresa busca obtenir la seva rendibilitat, el compromís de la gran part de companyies del sector és oferir també un benefici social, i l’agrovoltacia és essencial en aquest punt. I més tenint en compte que, segons les dades del Ministeri per a la Transformació Ecològica i el Repte Demogràfic del Govern d’Espanya, aproximadament, el 50% del sòl està catalogat com a superfície agrària útil. Això representa més de 23 milions d’hectàrees. Per tant, es tracta d’una oportunitat de futur per al desenvolupament d’aquest concepte a Espanya i altres zones del Sud d’Europa, aconseguint un equilibri entre la generació d’energia solar i el desenvolupament del sector primari.

A això afegim que, d’acord amb un estudi publicat per Scientific Reports, si aproximadament l’1% de la terra disponible es dediqués a produir energia solar, seria possible compensar la demanda mundial d’energia. Ara bé, en territori espanyol, segons estudis realitzats per la Universitat d’Almeria, simplement amb col·locar plaques fotovoltaiques sobre les cobertes de les més de 40.000 hectàrees que ocupen els hivernacles en el sud-est d’Espanya es podria produir fins a un terç de l’energia que es consumeix a Espanya.

No obstant això, també hi ha reptes per a l’eficiència de l’agrovoltaica, com el fet que ocupa més espai que una planta solar estàndar. A això hem de sumar l’oportunitat que existeix encara per a la tecnologia solar fotovoltaica bifacial, amb millora d’eficiències per majors distàncies entre mòduls. De moment, hi ha sistemes de suport fix que s’utilitzen per a elevar els panells solars d’entre 3,5 i 5 metres per sobre del camp de cultiu, la qual cosa permet que la maquinària agrícola accedeixi als cultius que es troben sota. A més, és especialment rellevant en àrees càlides, on l’ombra pot protegir els cultius en reduir les temperatures i evitar l’evaporació excessiva. També ajuda a protegir el cultiu de la calamarsa i de les pluges fortes. Es calcula que, amb tot això, es redueix la necessitat d’irrigació en un 20%.

Hi ha nombrosos exemples, la major part d’ells desenvolupats en Països Baixos i Alemanya centrats en blat, patata, api, nabius, groselles vermelles, gerds, maduixes i mores. En aquestes localitzacions, s’ha demostrat que, durant els dies calorosos, les condicions dels conreus sota els panells eren entre dos i cinc graus centígrads més fredes respecte als mètodes de cultiu tradicionals. També hi ha clars exemples de la seva utilitat amb oliveres a Sicília, presseguers i vinyes a França, i carxofes i pebrots a Múrcia.

A Espanya, un dels grans exemples està en Talayuela Solar, un dels majors parcs solars d’Europa, desenvolupat per la companyia Solarcentury a Càceres. Allí han posat en marxa un programa de recuperació del conill de muntanya i diverses mesures de conservació per a rèptils, grullas, carraques i òlibes. A més, s’ha promès la plantació de 5.000 glans a l’any per a multiplicar el nombre d’alzines, la creació de tolles i illes flotants per a afavorir la nidificació d’ànecs i altres espècies, juntament amb una pastura de 500 ovelles, entre altres promeses.

També hi ha altres casos d’èxit a Itàlia, com, per exemple, EF Solare Itàlia, el major operador italià d’energia fotovoltaica, que explota plantes agrovoltaiques en Ombria, Sardenya i la regió de Calàbria. En aquesta última s’han instal·lat panells amb una capacitat total de 18MWp en les teulades dels hivernacles on creixen 11.000 plantes de cítrics, inclosa una benvolguda varietat local de llimona. A Itàlia també s’estan desenvolupant projectes agrovoltaics en col·laboració amb la indústria de la cria d’animals. La lletera Caseificio Buon Pastore, prop de la ciutat de Rávena, a la regió d’Emília Romagna, compta amb una planta solar en la qual els ramats d’ovelles pasturen lliurement. Al seu torn, les plaques eviten que l’herba creixi massa, la qual cosa reduiria la quantitat de llum que reben els panells.

En un altre país del Sud d’Europa, Portugal, l’empresa especialitzada en la producció de cereals i silvicultura Cinquena dona Cholda ha començat a instal·lar panells solars fotovoltaics que li permeten ser autosuficient en termes d’energia, i en terrenys en els quals aprofiten per a plantar fileres de plantes autòctones aptes per al consum humà i flors per a donar suport a la biodiversitat i alimentar a les abelles i altres pol·linitzadors.

Tots aquests exemples són alguns dels més sonors, però hi ha altres centenars dels quals podríem parlar sobre com milloren la qualitat de la fauna i flora del territori alhora que sumen energia neta al nostre planeta. Tan sols hem de comptar amb els ajustos reguladors apropiats per a fomentar la instal·lació d’agrovoltaica sense necessitat de canviar l’ús del terreny, alguna cosa que suposaria el veritable boom de l’energia solar.